07 de juny 2007

Els gitanos, protagonistes oblidats de la Guerra Civil


Per Sant Jordi, que ja queda lluny, vaig comprar-me una sèrie de revistes editades per l'Institut Romanó de Serveis socials i Culturals. Es tracta de La revista trimestral d'investigació gitana. En el seu número 56 s'hi troba un article d'un Historiador desconegut David Martín, que fa un repàs de quin ha estat el tractament que s'ha donat des de cadascún dels bàndols de la implicació dels gitanos en la Guerra Cívil, i és curiós com en ambdós casos ens dona exemples de visions negatives en tant en quant esls gitanos és mantenien segons la majoria al marge de la guerra, essent aquesta una postura incòmoda. Ara bé, voldria reproduir les paraules de l'únic autor gitano citat en l'article Helios Gómez, anarquista i posteriorment comunista:

" Los gitanos son víctimas en España de su injusticia tradicional. Se les ha hecho una atmósfera de pintoresquismo, de picardía, de un falso casticismo de pandereta. Hay quien no concibe al gitano sino como un ente arbitrario y enrededor o un motivo de diversión para las juergas. (...) Esta guerra es su justificación y su reivindicación. En Sevilla, los gitanos de la Cava, de Pagés del Corro y del Puerto Camaronero estuvieron 10 días batiendo desesperadamente contra Queipo de Llano. En Barcelona los gitanos de Sans, la barriada de mayor significación proletaria, fueron los primeros que se movilizaron, y con escopetas de caza, con viejos pistolones, con navajas cortaron el paso, en la plaza de España. Luego he visto a los gitanos batirse como héroes en el frente de Aragón, en Bujaraloz y en Pina. Gitanos vinieron con la columna Bayo y desembarcaron en Puero Cristo, y allí, en una centuria del partido Socialista Unificado de Cataluña, había gitanos que pelearon como leones en un parapeto que se llamó de la muerte. Yo te digo que de esta guerra civil que alumbrará tantas cosas magníficas ha de salir, también en España, la reivindicación de los gitanos, su integración total a la vida civil."

Quan he acabat de transcriure el text he buscat per internet Helios Gómez, y he descobert el següent: que es tracta d'un Pintor, ilustrador, diseñador i poeta reconegut internacionalment, y que en el seu moment va compartir tertúlies amb Lorca, Buñuel y Dalí, i va prendre un paper actiu en la guerra civil. N'havíeu sentit a parlar mai? És un clar exemple de meta-oblit.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Arnau,
en Sandro ja em va comentar que havies escrit un post sobre n'Helios Gómez.

La vida de l'Helios va ser una vida trepidant. Com tu dius, il·lustrador anarquista (i posteriorment, comunista) que va patir la presó durant diverses èpoques. Hi ha una tràgica història referent a la seva figura que a mi m'agrada explicar per a ressaltar aquesta desmemoria col·lectiva que tots vivim:
En una d'aquestes estades a la presó model de barcelona, a l'Helios li van encarregar que pintés uns frescos amb motius religiosos la capella de la presó. Ell hi va accedir, amb la "irreverència" de pintar tots els il·lustres protagonistes amb trets gitanos..!

Aquesta obra va perdurar en el temps, fins que la senyora "de Gispert", entre altres coses consellera de justícia del govern de Jordi Pujol, va ordenar tapar aquestes pintures escandalitzada pel fet que algú s'atrevís a imaginar una verge Maria d'ètnia gitana...

Per a més informació: http://www.heliosgomez.org/ctcapillagitana.htm

Salut!!

dAnI

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)