He decit inaugurar un nou espai al blog que serà titulat el personatge del mes i de cara al mes que s'apropa, d'intensa activitat mental, he triat Aleksandr Oparin bioquímic rus que va iniciar la via de investigacions sobre l'origen de la vida l'any 1924.
Aleksandr Ivanovich Oparin (Александр Иванович Опарин, 24 de març de 1894 - 12 d'abril de 1980) va ser un bioquímic soviètic que va realitzar avenços pel que fa a l'origen de la vida a la Terra. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències soviètica. El 1924, va engegar una teoria sobre origen de la vida, que consistia en un desenvolupament constant de l'evolució química de molècules de carboni. La teoria d'Oparin va ser represa per Stanley Miller, que va posar en pràctica l'experiment que assolia crear matèria orgànica a partir de matèria inorgànica de forma espontània sota unes condicions que miraven de simular les de la terra primitiva. (Extret de Viquipèdia)
Fa poc em va arribar a les mans una reedició de L' origen de la vida que va publicar l'any 1924, Un llibre curt d'unes cinquanta pagines, no més, que explicava quines havien de ser les condicions necessàries pel pas de la matèria inorgànica a la matèria orgànica, i com s'ajustaven perfectament a les condicions que aleshores s'atribuïen a l'atmòsfera primitiva de la terra. Ara bé el que em va sobtar més va ser el títol del seu primer capítol: "La lluita del materialisme contra l'idealisme i la religió en front d'el problema de l'origen de la vida". Vaig pensar que realment va existir en algun moment i en un determinat indret del món una cultura científica diferent, que pretenia ser coherent en tots els terrenys en l'històric, en el filosòfic i evidentment en el propi. Una cultura que en definitiva buscava el donar els elements necessaris per a comprendre el moment de l'avanç de la ciència i del camí de la humanitat.
Us deixo amb uns fragments d'aquest magnífic capítol i és que la ciència és de per sí revolucionària:
"El materialismo dialéctico enseña que la vida es de naturaleza material. Mas, sin embargo, la vida no es, en realidad, una propiedad inseparable de toda la materia en general. Por el contrario, la vida sólo es inherente a los seres vivos, pues sabido es que carecen de ella todos los objetos y materiales del mundo inorgánico, La vida es una manifestación especial del movimiento de la materia, pero esta manifestación o forma especial no ha existido eternamente ni está desunida de la materia inorgánica por un abismo insalvable, sino que, por el contrario, surgió de esa misma materia en el curso del desarrollo del mundo, como una nueva cualidad."
"Al elevarse de un plano inferior a otro superior, la materia va adquiriendo nuevas cualidades que antes no tenía, lo cual quiere decir que la vida es, por tanto, una nueva cualidad, que aflora como una etapa determinada, como determinado escalón del desarrollo histórico de la materia. Por lo expuesto se descubre claramente que el camino principal que nos lleva con seguridad y acierto a la solución del problema del origen de la vida es, sin duda alguna, el estudio del desarrollo histórico de la materia, es decir, de ese desarrollo que en otros tiempos condujo a la aparición de una nueva cualidad: a la aparición de la vida."
"El materialismo dialéctico nos enseña que la materia nunca está en reposo, sino que se halla en constante movimiento, se desarrolla, y en su expansión se eleva a planos cada vez más altos, tomando formas de movimiento cada vez más complejas y más perfectas."
Mira el llibre sencer
4 comentaris:
Òstia Arnau... Deus ser l'únic que quan arriba juny i la caloreta es posa a pensar en els russos! De totes maneres, respecte al contingut del post no sé si els tirus han d'anar per aquí precisament.
He de reconèixer que mai he estat massa partidari d'intentar interpretar-ho tot a través del materialisme dialèctic; tot i que en el camp de les matemàtiques resulta bastant inquietant.
Una recta està feta per punts, que alhora ténen mesura 0, així la suma de conjunts de mesura 0 dona un conjunt de mesura no nul·la. Típic pas de creixement quantitatiu a creixement qualitatiu.
Suposo que la idea és observar la realitat per tal de comprendre el materialisme dialèctic, i no fer el pas oposat, és a dir, intentar entendre la realitat a través del materialisme dialèctic.
La intenció del post era fer-me ressò del fet que el materialisme-dialèctic és inherent en el mètode científic o al'inversa el metode científic és inherent en el materialisme dialèctic. En la història de la biologia ha sorgit el concepte d'organicisme que és el que ara per ara preval i que ens anuncia que el tot és diferent a la suma de les parts. (el creixement qualitatiu que tu anomenes). D'alguna manera aquesta premisa és fàcilment intuïble a través del materialisme dialèctic.
Més enllà d'això, el fet que un bioquímic de principis de segle realitzés aquesta reflexió en el plantejament d'una teoria tan important com és l'origen de la vida, és significatiu, en tant en quant ara per ara la ciència evoluciona deixant de banda el seu context històric i filosòfic. Només cal veure que darrerament les idees creacionistes prenen força en moltes facultats de biologia d'arreu del món. I no només aquest fet és important, sinó que el propi llenguatge que s'utilitza per explicar certes temàtiques en biologia contenen termes deterministes que desvirtuen l'essència materialista-dialèctica, i per tant científica, de qualsevol troballa realitzada.
arny,
i a mi perquè no em linkes?
t'has oblidat de tots els riures que ens hem fet...?!?
de tota manera, xatu, sí que és al·lucinant que li doneu tantes voltes a tot això... justament, ara, que arriba la primavera trompetera...
en fi. petonassos!
Amen.
Estic s/corprès per l'altura del debat. Els que han discutit amb un servidor saben que em reconec en una interpretació materialista de la natura, tot i això no entenc què té d'inquietant la seva relació amb les matemàtiques. Sigui o no un fet observable sempre he cregut que el fet arriba abans que el pensament. La qualitat ve de la necessitat de simplificar el món que a la practica és absolutament quantitatiu.
I, a partir de quin moment un llimoner té 1 llimona?
Publica un comentari a l'entrada