Ciutadans i el Partido Radical de Lerroux

Després, de les renyides eleccions catalanes, he decidit donar-li una nova empenta el blog i què millor per fer-ho que comentar l'aparició en l'escenari polític del polèmic partit ciutadans-partit de la ciutadània. Simplement em limitaré a donar la definició de què era el Partido Radical d'Alejandro Lerroux: "fundat l'any 1908, durant la Restauració va tenir un paper molt important com a organitzador dels grups republicans, els seguien molts treballadors i gent de la classe mitjana. Tenia un ideari força confús; malgrat això, es caracteritzava pel seu anticlericalisme, republicanisme espanyolista, però no d'esquerres, i així va evolucionar cap a posicions moderades." Tal i com veiem, ciutadans respon a la definició del Partit Radical: ideari confús, constitucionalisme espanyolista, i no d'esquerres. Ciutadans és en definitiva un partit oportunista, basat en el populisme més ranci i enganyós; és un conglomerat de pseudointel·lectualoides caducats (vegis Arcadi Espada, ALbert Boadella) que pretenen sota una falsa aparença progressista, fer bandera d'un discurs desdibuixat ple de premises filofeixistes basades en la defensa d'un marc constitucional inamovible, pactat en un transició on tot estava lligat i ben lligat pels hereus del règim franquista.
Expresso aquí la meva por a què la incultura política i democràtica d'aquest país alentada pels propis mitjans de comunicació, acabin per donar de ciutadans una imatge renovadora, i diferenciada en l'actual democràcia burgesa on els conceptes de govern i poder, mal ens pesi, cada cop s'allunyen més l'un de l'altre.

Paisatge balcànic

 

Després d'una guerra...

Camps minats a les carreteres del nord de Croàcia. 

Posta de sol a l'Adriàtic

 

Viatge als eslaus del sud

El pont "vell" de Móstar 

Noves perspectives

Finalment he decidit fer el que molts de vosaltres ja heu fet en el darrer any, crear un blog per expressar públicament les vostres reflexions, opinions i experiències. Avui, dia 25 de setembre, dia de ressaca per a la "bendita juventut" camaca i de rodalies, encetaré aquest nou espai fent una breu reflexió sobre la problemàtica de les festes majors, que no populars ( ni majors) de la Ciutat Comtal.
Bé, un any més la mercè ha estat passada per aigua, res a dir tenint en compte que des de que jo en tinc consciència, la pluja s'ha fet notar any rere any. Ara bé, sembla a ser que el nostre consistori fa una previsió especial pel que fa als concerts a l'aire lliure, diguem que arriba a considerar com a situació extrema, nit ennuvolada i que molt serà que plogui. Diguem que a Barcelona no plou, mai hi ha plogut, com deien, diuen i diran els responsables dels desgavells, goteres i inundacions parcials que pateixen aiguat rere aiguat les facultats universitàries del nostre país. En conseqüència, un any més els barcelonins ens hem quedat sense bona part del repertori de les nostres curtes, snobs i fashions festes majors. Perquè si de tres nits de massificació caòtica se'n pot dir festa major, no ens estranyi aleshores que qui segui al carrer a prendre una cervesa sigui un incívic, i qui segui al carrer a partir de les 3 de la matinada sigui un delinqüent; i es que els nostres pares i avis que tanta llibertat i festa van voler i fer als vuitanta ara ja s'han fet grans.... i ara ja són cívics.