Després, de les renyides eleccions catalanes, he decidit donar-li una nova empenta el blog i què millor per fer-ho que comentar l'aparició en l'escenari polític del polèmic partit ciutadans-partit de la ciutadània. Simplement em limitaré a donar la definició de què era el Partido Radical d'Alejandro Lerroux: "fundat l'any 1908, durant la Restauració va tenir un paper molt important com a organitzador dels grups republicans, els seguien molts treballadors i gent de la classe mitjana. Tenia un ideari força confús; malgrat això, es caracteritzava pel seu anticlericalisme, republicanisme espanyolista, però no d'esquerres, i així va evolucionar cap a posicions moderades." Tal i com veiem, ciutadans respon a la definició del Partit Radical: ideari confús, constitucionalisme espanyolista, i no d'esquerres. Ciutadans és en definitiva un partit oportunista, basat en el populisme més ranci i enganyós; és un conglomerat de pseudointel·lectualoides caducats (vegis Arcadi Espada, ALbert Boadella) que pretenen sota una falsa aparença progressista, fer bandera d'un discurs desdibuixat ple de premises filofeixistes basades en la defensa d'un marc constitucional inamovible, pactat en un transició on tot estava lligat i ben lligat pels hereus del règim franquista.
Expresso aquí la meva por a què la incultura política i democràtica d'aquest país alentada pels propis mitjans de comunicació, acabin per donar de ciutadans una imatge renovadora, i diferenciada en l'actual democràcia burgesa on els conceptes de govern i poder, mal ens pesi, cada cop s'allunyen més l'un de l'altre.
04 de novembre 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)